Alfabetització audiovisual

Coneixement basic sobre el llenguatge audiovisual.
De la mateixa manera que llegir un text no significa solament conèixer les lletres i les paraules que el formen, sinó també significa saber interpretar significats, descobrir metàfores, analogies…, llegir una imatge no dignifica nomes identificar i conèixer els seus elements morfològics.
El desconeixement de les particularitats del llenguatge audiovisual, serà molt difícil entendre correctament el seu missatge, això fa que moltes vegades els lectors quedin passius davant els impactes emotius que va reben amb les imatges i indiferent davant el seu gran poder de seducció.
La qüestió central no es que calgui utilitzar mes els mitjans comunicatius en ‘aula.. tampoc es tracta que necessitem preparar als nenes perquè sàpiguen veure el cinema o la TV. La urgència es que necessitem preparar als nens perquè sàpiguen viure i sobreviure en un mon on la imatge i les relacions simbòliques son les que configuren la realitat. (Bautista, San José, 2002)
Teoria de la comunicació: explica els processos i els elements que intervenen en tota comunicació interpersonal.
Elements:
- Emissor: la persona que vol transmetre una informació. Per a poder transmetre-la haurà de codificar-la en un llenguatge i convertir-la en un missatge.
- Codi: llenguatge amb el qual s’elabora el missatge.
- Missatge: Informació ja codificada que vol transmetre l’emissor.
- Canal: suport físic que ens transmet el missatge.
- Context: circumstancies que envolten el procés de comunicació.
- Receptor: destinatari del missatge. Ha de descodificar el missatge per poder entendre el seu significat, per això es important conèixer el llenguatge que utilitza l’emissor per poder descodificar i interpretar el missatge.
De vegades quan el receptor interpreta el missatge, no extreu la informació que l’emissor volia fer-li arribar: nomes s’obté una informació parcial o fins i tot pot interpretar coses diferents. Sovint darrere d’aquests PROBLEMES INTERPRETATIUS s’amaguen les pobres expectatives de l’emissor o el receptor en l’eficàcia de la comunicació.
• Dolenta codificació del missatge per falta de coneixements o hàbits comunicatius de l’emissor.
• Distorsió del missatge en el canal (sorolls en la transmissió).
• Deficient captació del missatge per problemes perceptius del receptor o per tenir baixes expectatives en la comunicació.
• Dolenta descodificació del missatge per falta de vocabulari, diferents connotacions culturals (barreres lingüístiques) o per falta d’habilitats comunicatives.
Procés de la informació: Les persones estem contínuament rebent informació del món que ens envolta. Aquesta informació, que captem mitjançant els nostres òrgans perceptius, es transmeten al cervell a través dels nervis i són processades per a poder extreure el seu significat i poder reaccionar de la manera adequada.
El cervell pot processar la informació de dues formes:
• Procés seqüencial: procés mitjançant el qual el cervell processa la informació abstracta.
Les informacions a processar solen ser unisensorials, procedeixen d’uns única font, i gairebé sempre es refereixen a continguts conceptuals
• Procés global o paral•lel: a traves del qual el cervell processa les informacions més concretes. És un procés intuïtiu que es realitza a partir d’unes informacions captades de manera simultània que provoquen uns reaccions emotives portadores de significat.
* el procés seqüencial es realitza a la part esquerra i el procés global a la part dreta del cervell.
Es convenient que les persones ens acostumem a processar les informacions de les dues formes i contrastem les nostres impressions en els dos casos.
El llenguatge audiovisual: Constitueix un llenguatge d’expressió complex on participen diversos codis. Esta format bàsicament pel codi visual i pel codi sonor. (cinema TV videojocs..)
El llenguatge audiovisual segueix la mateixa estructura i normes del llenguatge verbal. Esta integrat per tant per una sèrie de símbols i normes d’utilització que ens permeten comunicar-nos amb altres persones.
Característiques:
• Es un sistema de comunicació on les imatges (continguts icònics) prevalen sobre els continguts verbals.
• Promou un processament global de la informació que ofereix al receptor una experiència unificada.
• Es un llenguatge sintètic que origina un encadenament de mosaic en el qual els seus elements nomes tenen sentit si es consideren en conjunt.
• Mobilitza la sensibilitat abans que d’intel•lecte.
• Opera de la imatge a l’emoció i de l’emoció a la idea. (Einsteinten).
Esta clar que els missatges audiovisuals faciliten la comunicació (val mes una imatge que mil paraules) resulten motivadors i aproximen la realitat a les persones.
Ús en l’educació:
La seva utilització en els entorns educatius resulta molt recomanable. Ara bé cal ser crític enfront de l’alienació que genera un consum massiu, dispers i irreflexiu d’imatges.
Llenguatge verbal i audiovisual:
Segons Arreguin (1981) els llenguatges visual i verbal presenten diferents rendiments segons els usos del llenguatge.
usos Verbal Audiovisual
Científic (funció enunciadora) òptim Nul
Expressiu d’emocions d’emissor mitja mitja
Inductor pel receptor baix òptim
Conclusions:
• El llenguatge audiovisual es el llenguatge propi i comú dels mitjans; cine TV vídeo…
• El LL.A utilitza sistemes de codificació i formes expressives variables en el temps, doncs es un llenguatge viu, en continua transformació.
• El significat del missatges transmesos utilitzant aquest llenguatge pot quedar bastant delimitat, sempre que emissor i receptor tinguin codis similars, i sempre que els missatges siguin referits a continguts de caràcter comunicatiu.
• El contingut de molts missatges transmesos mitjançant el LL.A és de caràcter afectiu: el missatge transmès són les sensacions provocades en l’espectador.