Alfabetització audiovisual

Coneixement basic sobre el llenguatge audiovisual.
De la mateixa manera que llegir un text no significa solament conèixer les lletres i les paraules que el formen, sinó també significa saber interpretar significats, descobrir metàfores, analogies…, llegir una imatge no dignifica nomes identificar i conèixer els seus elements morfològics.
El desconeixement de les particularitats del llenguatge audiovisual, serà molt difícil entendre correctament el seu missatge, això fa que moltes vegades els lectors quedin passius davant els impactes emotius que va reben amb les imatges i indiferent davant el seu gran poder de seducció.
La qüestió central no es que calgui utilitzar mes els mitjans comunicatius en ‘aula.. tampoc es tracta que necessitem preparar als nenes perquè sàpiguen veure el cinema o la TV. La urgència es que necessitem preparar als nens perquè sàpiguen viure i sobreviure en un mon on la imatge i les relacions simbòliques son les que configuren la realitat. (Bautista, San José, 2002)
Teoria de la comunicació: explica els processos i els elements que intervenen en tota comunicació interpersonal.
Elements:
- Emissor: la persona que vol transmetre una informació. Per a poder transmetre-la haurà de codificar-la en un llenguatge i convertir-la en un missatge.
- Codi: llenguatge amb el qual s’elabora el missatge.
- Missatge: Informació ja codificada que vol transmetre l’emissor.
- Canal: suport físic que ens transmet el missatge.
- Context: circumstancies que envolten el procés de comunicació.
- Receptor: destinatari del missatge. Ha de descodificar el missatge per poder entendre el seu significat, per això es important conèixer el llenguatge que utilitza l’emissor per poder descodificar i interpretar el missatge.
De vegades quan el receptor interpreta el missatge, no extreu la informació que l’emissor volia fer-li arribar: nomes s’obté una informació parcial o fins i tot pot interpretar coses diferents. Sovint darrere d’aquests PROBLEMES INTERPRETATIUS s’amaguen les pobres expectatives de l’emissor o el receptor en l’eficàcia de la comunicació.
• Dolenta codificació del missatge per falta de coneixements o hàbits comunicatius de l’emissor.
• Distorsió del missatge en el canal (sorolls en la transmissió).
• Deficient captació del missatge per problemes perceptius del receptor o per tenir baixes expectatives en la comunicació.
• Dolenta descodificació del missatge per falta de vocabulari, diferents connotacions culturals (barreres lingüístiques) o per falta d’habilitats comunicatives.
Procés de la informació: Les persones estem contínuament rebent informació del món que ens envolta. Aquesta informació, que captem mitjançant els nostres òrgans perceptius, es transmeten al cervell a través dels nervis i són processades per a poder extreure el seu significat i poder reaccionar de la manera adequada.
El cervell pot processar la informació de dues formes:
• Procés seqüencial: procés mitjançant el qual el cervell processa la informació abstracta.
Les informacions a processar solen ser unisensorials, procedeixen d’uns única font, i gairebé sempre es refereixen a continguts conceptuals
• Procés global o paral•lel: a traves del qual el cervell processa les informacions més concretes. És un procés intuïtiu que es realitza a partir d’unes informacions captades de manera simultània que provoquen uns reaccions emotives portadores de significat.
* el procés seqüencial es realitza a la part esquerra i el procés global a la part dreta del cervell.
Es convenient que les persones ens acostumem a processar les informacions de les dues formes i contrastem les nostres impressions en els dos casos.
El llenguatge audiovisual: Constitueix un llenguatge d’expressió complex on participen diversos codis. Esta format bàsicament pel codi visual i pel codi sonor. (cinema TV videojocs..)
El llenguatge audiovisual segueix la mateixa estructura i normes del llenguatge verbal. Esta integrat per tant per una sèrie de símbols i normes d’utilització que ens permeten comunicar-nos amb altres persones.
Característiques:
• Es un sistema de comunicació on les imatges (continguts icònics) prevalen sobre els continguts verbals.
• Promou un processament global de la informació que ofereix al receptor una experiència unificada.
• Es un llenguatge sintètic que origina un encadenament de mosaic en el qual els seus elements nomes tenen sentit si es consideren en conjunt.
• Mobilitza la sensibilitat abans que d’intel•lecte.
• Opera de la imatge a l’emoció i de l’emoció a la idea. (Einsteinten).
Esta clar que els missatges audiovisuals faciliten la comunicació (val mes una imatge que mil paraules) resulten motivadors i aproximen la realitat a les persones.
Ús en l’educació:
La seva utilització en els entorns educatius resulta molt recomanable. Ara bé cal ser crític enfront de l’alienació que genera un consum massiu, dispers i irreflexiu d’imatges.
Llenguatge verbal i audiovisual:
Segons Arreguin (1981) els llenguatges visual i verbal presenten diferents rendiments segons els usos del llenguatge.
usos Verbal Audiovisual
Científic (funció enunciadora) òptim Nul
Expressiu d’emocions d’emissor mitja mitja
Inductor pel receptor baix òptim
Conclusions:
• El llenguatge audiovisual es el llenguatge propi i comú dels mitjans; cine TV vídeo…
• El LL.A utilitza sistemes de codificació i formes expressives variables en el temps, doncs es un llenguatge viu, en continua transformació.
• El significat del missatges transmesos utilitzant aquest llenguatge pot quedar bastant delimitat, sempre que emissor i receptor tinguin codis similars, i sempre que els missatges siguin referits a continguts de caràcter comunicatiu.
• El contingut de molts missatges transmesos mitjançant el LL.A és de caràcter afectiu: el missatge transmès són les sensacions provocades en l’espectador.

Audiovisuales

El término del arte audiovisual empieza a usarse en Estados Unidos en los años 1930 con la aparición del cine sonoro. Sin embargo, empieza a teorizarse en Francia durante la década de los años 1950 para referirse a las técnicas de difusión simultáneas. Es a partir de entonces cuando el concepto se amplía y el término se sustantiva. En el terreno de los medios de comunicación de masas, se habla de lenguaje audiovisual y comunicación audiovisual.
El término metira significa la integración e interrelación plena entre lo auditivo y lo visual para producir una nueva realidad o lenguaje. La percepción es simultánea. Se crean así nuevas realidades sensoriales mediante mecanismos como la armonía (a cada sonido le corresponde una imagen), complementariedad (lo que no aporta uno lo aporta el otro), refuerzo (se refuerzan los significados entre sí) y contraste (el significado nace del contraste entre ambos).
Lo audiovisual puede existir de tres maneras diferentes, audiovisual natural, audiovisual parcialmente tecnificado y audiovisual artificial
En un audiovisual se percibe la realidad con los cinco sentidos acotando la vista y el oído por ser los protagonistas en la comunicación e interpretación de la realidad. Tanto la vista como el oído perciben en un tiempo y un espacio.
kinestasis: n. Una obra audiovisual (o una secuencia en una obra mayor) compuesta por una serie de imágenes fijas se presentan en una secuencia o de montaje, tales como crema condensada Charles Braverman de The Beatles (1974) o Richard W. Kroon 's El Cuarto Reich (1981)

Tecnología educativa

La tecnología educativa es el resultado de las aplicaciones de diferentes concepciones y teorías educativas para la resolución de un amplio espectro de problemas y situaciones referidos a la enseñanza y el aprendizaje, apoyadas en las TIC's. La evolución de la tecnología educativa, que como disciplina nació en Estados Unidos de América en la década de los 50 del siglo pasado, ha dado lugar a diferentes enfoques o tendencias que hemos conocido como enseñanza audiovisual, enseñanza programada, tecnología instruccional, diseño curricular o tecnología crítica de la enseñanza.

Se entiende por tecnología educativa al acercamiento científico basado en la teoría de sistemas que proporciona al educador las herramientas de planificación y desarrollo, así como la tecnología, busca mejorar los procesos de enseñanza y de aprendizaje a través del logro de los objetivos educativos y buscando la efectividad y el significado del aprendizaje.
Un aspecto que lo hace tangible son las diversas piezas informáticas denominadas plataformas didácticas tecnológicas. Las plataformas tienen diferentes objetivos, como lo es gestionar los contenidos, pero también implican la creación de los mismos- Al utilizarlas se busca encontrar métodos para volver factible el conocimiento mediado actualmente por los medios tecnológicos, desde el punto de vista del método heurístico.

Las aplicaciones de la tecnología educativa a la Pedagogía son diversas, dependiendo de las necesidades, contextos y objetivos a conseguir. Son interesantes las aplicaciones en educación para la salud.Es de suma importancia que el maestro en el aula actualmente utilice la tecnología educativa porque así la calidad de la educación se hace efectiva.

Cultura digital

Las formas de entretenimiento digital, desde los videojuegos hasta los espectáculos virtuales, se han convertido en un elemento fundamental de la cultura popular. Las tecnologías digitales o informáticas están suplantando a los métodos tradicionales de producción de la televisión, del cine y del vídeo, provocando un intenso debate sobre su impacto en la naturaleza del arte. Examinando las técnicas digitales de producción de la imagen en un amplio espectro de medios audiovisuales --incluyendo películas, vídeos musicales, juegos de ordenador o parques temáticos--, este libro explora la relación entre las tecnologías digitales emergentes y los medios audiovisuales actuales, y reflexiona acerca del efecto de estos nuevos géneros de la imagen sobre las experiencias propias de la cultura visual.
El volumen bosqueja, en primer lugar, el desarrollo de la programación digital desde la década de los años sesenta y su utilización en la producción de artículos de entretenimiento visual digital. A través del estudio de casos paradigmáticos, de películas como Toy Story, de videoclips clave como el Black or White de Michael Jackson y de juegos de ordenador como Quake o Blade Runner, Andrew Darley se pregunta si los géneros visuales digitales han supuesto una ruptura en el énfasis que tradicionalmente se ponía en la historia, la representación, el significado y la interpretación, en beneficio de la imagen y el ámbito de las sensaciones. El autor reflexiona sobre las repercusiones de la cultura digital en las teorías que se ocupan del papel del espectador, sugiriendo que los nuevos géneros visuales, dentro del marco de la cultura de masas, están produciendo nuevos tipos de espectadores